Tots els meus noms.

El meu nom, Sònia, va sortir d'una manera molt curiosa.
Quan la meva mare encara estava embarassada, els meus avis i el meu pare van fer una llista de noms de nen i de nena. Al saber que era nena, es va descartar el nom de Baldomero que era el que l'hi agradava al meu avi si hagués estat un nen, tot i que a la meva mare no l'hi agradava gens. A la llista dels noms de nena hi havia noms com Laura, Victòria, Berta, Marta,... però no hi era el nom de Sònia.
Quan estava a punt de néixer, el meu pare va arribar a casa i l'hi va dir a la meva mare si l'hi agradava el nom de Sònia, ella l'hi va dir que l'hi agradava molt perquè no hi havia ningú que es digues així a la meva família i així ho van decidir.

A mi personalment, el nom de Sònia m'agrada molt, em fa sentir única i diferent a les altres noies perquè no es molt comú.
Els meus amics em diuen sonia, o pels "motes" que es com normalment em criden l'atenció.