El meu racó preferit del cos: l'ull.

N'hi ha de pintats, n'hi ha que s'amaguen derera d'unes ulleres de sol, n'hi ha de macos i de lletjos, n'hi ha que ploren i n'hi ha que sempre estan contents, avegades amb ràbia, avegades empanats, avagades adormits i avagades enamorats, i també n'hi ha que amb una sola mirada ho diuen tot.


Però ara amb fixaré amb els meus...


D'aquell toc blau - verdós que no es molt comú, petits i amb les pestanyes llargues.
Els ulls ens ajuden per moltíssimes coses, però casi mai ens hi fixem, suposo que per això m'agraden tant.

CUARTETO.

Empezamos a hablar en primero,

y nos convertimos en inseparables.

Nuestros caracteres son muy iguales,

y solo se qe te quiero!